|
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, València; 4 setembre 1924-València: 27 de març de 1993) va ser un periodista i poeta espanyol. L'hi considera com un delsprincipalsrenovadors de la poesiacontemporània en català.
Vicent Andrés i Estellés, un delsmésgrans poetes en valencià
del segle XX, té una obra diversa i molt extensa. Encara que ésmésconeguda la
sevapoesia, també va escriure novel · les, obres de teatre, guions de cinema i
unes memòries. Els temes centrals de la seva obra són la mort i el sexe, i
sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe, i fins i tot
vulgar.
Les primerespublicacionssón "Ciutat a caud'orella"
(1953), "La nit" (1956), "Donzellamarg" (1958), i
"L'AMANT de tota la vida" (1966).
A partir delsanyssetanta, publica ambmésfreqüència i
repnombrosospremis. Publica "Lletres de canvi" (1970), "Primera
audició" (1971), "L'iventariclement" (1971). Al 1971 va publicar
dues obres moltimportants: "La clau que ObriTotselspanys" (que conté
"Coral romput") i el supervendes "Llibre de Meravelles",
potser la seva obra mésconeguda.
Elspremismésimportants rebuts són:
-1978, Premid'Honor de les Lletres Catalanes de la Generalitat
de Catalunya.
-1982, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
-1990, Premid'Honor de les LletresValencianes de la
Generalitat Valenciana.
-1992, Porrotd'Honor de les LletresValencianes de Silla.
-1994, Medalla d'Or de les BellesArts del Ministeri de Cultura
d'Espanya a títolpòstum.
POEMA "L'AMANT DE TOTA LA VIDA"
El poema de Vicent andres estelles, i el poema que he elegit es diu"L'amant de tota la vida" el poema tracta d'un amor a un amant que va contant els sentiments al llarg del poema , ami personalment me tranmiteix emosions com:alegria, emoció, tristor. ,emoció perque son coses que transmiteixen sensacions molt bones com es el amor , i tristor perque diu unes coses tan boniques que em dona tristor.Forma part del poemari del llibre"La vida contada a un nen del veïnat".
CONCLUCIÓ
Nosaltres pensem que aporta ‘’ombres’’ja que parla un poc
sobre la fam, la mort, i la guerra de aquellsanys del segle XX, es un
pocrepresentatiualssentiments que tenien les persones, les ganes de que acabara
tot, i de tindre un millorfutur per a totsaquells que havienpassat el vore morir
alsfamiliars, vorecom la gentpassavafaminclúsalomillor les mateixes persones
del seuvoltant, la guerra que va suplir tant de càstig, pensem que es el que
aporta aquest poema per a nosaltres.